Torcello, de Jordi Sarsanedas

Torcello

S’ha esborrat el vaixell. Només queda l’aigua cendrosa,
que solquen serps d’estany fins al canyar imprecís,
parteix els camps.
No calen barques per avançar
per la plana mirada somiosa,
pel record infecciós d’una ciutat
d’antigues morts sota les lents metzines
de l’àvid fang de la palut,
pel vel que aombra encara,
almenys d’un lleu calfred,
el color de la fruita entre les fulles.

Fins a la conca d'or on de sobte retruny,
tan alta com estesa és l'albufera,
la icona solitària, negra de tots els dols.

A:  Postals d'Itàlia de Jordi Sarsanedas. Editorial Rocas. p. 16