Cargols a la guineana

Els cargols de terra són molt abundants a l’illa de Bioko; n’hi ha de noranta-nou tipus diferents i, d’aquests, quaranta-nou d’endèmics... Els cargols guineans no tenen res a veure amb els cargols de terra europeus, ni per la forma, ni per la textura, ni pel gust, ni per la mida. Tenen una forma similar a la del cargolí de mar (el bígaro), però són molt més grossos. La textura és molt dura, similar a la del cargol de punxes (el conegut com a canaílla), però encara més corretjosa. El gust té més a veure amb el dels cargols de mar europeus que amb els dels seus coneguts terrestres. I la mida del cargol africà és més propera a la d’una taronja que a la d’un cargol lleidatà.

Comprar cargols a la carretera de Luba els diumenges és una feina prou lúdica si la companyia és agradable. El diumenge al matí a la carretera de Malabo a Luba regna una disbauxa col·lectiva. Un gran nombre de cotxes tot terreny, extremadament luxosos, circulen en ambdues direccion. Van ocupats per homes de mitjana edat, la majoria acompanyats de noies jovenetes. Les sortides dominicals serveixen perquè els homes s'alliberin de les seves santes esposes. Mentre elles són a miss, els marits passen unes horetes amb les seves amants. Les expedicions del diumenge tenen una finalitat complementària: assegurar la renovació del rebost amb els productes que es venen al costat de la carretera: la caça feta durant la setmana i cargols.

Per preparar els cargols cal treure l’animal de la closca, raspar-lo amb una pedra i acabar-lo de polir amb aigua amb sal i llimona. Un cop net, el cargol té una aparença ben estranya. De fet té dues parts simètriques, que semblen una vagina humana, i una mena de tentacles que també es mengen. El cargol es pot cuinar com si fos carn.

Cargols amb verdures

Ingredients (per a 4 persones)
1,5 kg de cargols (poden ser cañaillas)
1 manat de bledes
4 alls
1/4 de ceba
Julivert
4 tomàquets
1 fulla de llorer
2 caienes seques
Oli
Sal
Tabasco

Rentem els cargols. Els posem en aigua bullint amb la fulla de llorer i un pebrot de caiena, sis o set minuts. Si son cargols de mar, els traiem de la closca i els netegem.

Coem les bledes en una altra cassola durant cinc minuts. La traiem, l’escorrem i la triturem amb el ganivet ben fineta. Hi afegim l’all, la ceba, els tomàquets i el julivert ben trinxats (amb la batedora). Sofregim les bledes. Barregem els cargols amb la verdura, hi afegim un rajolí d’aigua i ho deixem coure 10 minuts a foc lent. Pots afegir-hi tabasco un cop cuit.

Text adaptat de L’antropòleg a l’olla, de Gustau Nerín. La Campana.