Els preparatius
Els dies i els mesos són passatgers de les eres; els anys que vénen i se’n van són viatgers; els qui passen la vida surant en un vaixell o envelleixen sostenint la brida d’un cavall converteixen els seus dies en un viatge i el viatge, en la seva llar. Són incomptables els personatges de l’antiguitat que han mort al camí.
Després d’anys de contemplar amb recança els núvols solitaris avançant pel cel, vaig cedir a la invitació del vent i vaig vagar per la costa fins a la tardor de l’any passat, quan vaig tornar a la meva cabana, que dóna a un riu, i en vaig treure les teranyines llargament instal.lades. L’any va tocar a la seva fi, i quan la primavera va omplir el cel de boirines em va assaltar la idea d’anar més enllà de la barrera de Shirakawa i ja no me la vaig poder treure del cap: la crida dels déus que guarden els caminants era massa poderosa i m’impedia pensar en cap altra cosa.
Així doncs, em vaig apedaçar els pantalons, vaig cnviar el cordill del barret de bambú i em vaig fer un tractament de moxa per enfortit les cames: estava completament absorbit pel desig de contemplar la lluna a Matushima. Vaig buscar un comprador per a la cabana i abans de traslladar-me a casa de Sampû fins a l’hora de començar el viatge, vaig penjar un full amb les vuit primeres estrofes d’un poema encadenat. La primera deia:
Arriba el dia
d’acollir uns altres hostes:
casa de nines.
De L'estret camí de l'interior, de Matsuo Bashô. Traducció de Jordi Mas López. Edicions de 1984. p.37
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada