Visites breus, de Gesualdo Bufalino

Ibla
Cal ser intel.ligent per venir a Ibla.

Eracles Minoa
Com podria no ser bell un lloc amb un nom i un cognom tan plens de mite; amb un padró que, excepte allò que és veritable, deixa enrere per puresa de sang tants blasons tardoromans de murs castrenses, tants rústecs pedigrís longobards?

Cimìa
No és fàcil arribar-hi, és més fàcil un cap de setmana a Golconda o Xangri-La. Això no obstant, Cimìa existeix, ho juro, jo hi he estat.

Cava d’Ispica
Amb tot el que costa avui portar la família al cinema, si us interessa seguir la moda recent de l’edat de pedra, renuncieu a les escrupoloses esgarrifances que promet la visió de La guerra del foc i entaforeu-vos d’una manera econòmica, amb els volenterosos, en la galeria a cel obert que anomenem Cava d’Ispica.

Noto
Aneu a Noto, feu-me cas.

Gela
Es pot proposar, al costat de les habituals magnificències de la Sicília-postal, un lloc pobre, un itinerari amarg? Extremament instructiu i emocionant, tot el que fa falta per treure de les toxines del viatge un profit per a l’inte.lecte i el sentiment. El lloc és Gela, enfront d’Àfrica. Hi anireu com podreu, menjareu on sigui. A mi m’interessa dir-vos de seguida, de la ciutat, que són  tres en una: un infern, un purgatori, un minúscul paradís assetjat.

Siracusa
Siracusa, el Teatre Grec: és l’any just, el mes just. Entrar-hi pagant l’entrada, com un espectador de fa dos mil quatre-cents anys.

Cíane
Hi ha llocs que fan bategar el cor. Cíane, per exemple.


A La llum i el dol, de Gesualdo Bufalino. Traducció de Francesc Morfulleda i Caralt. Adesiara Editorial.