Però heus ací finalment, en catorze punts, el meu identikit del Sicilià Absolut. Us pertoca a vosaltres, si com a mínim en deu d’aquests punts us sentiu al.ludits, de treure’n conclusions...
1) Tendència a substituir el fer pel dir. Pessimisme de la voluntat.
2) Racionalisme sofístic. El sofisme viscut com una passió.
3) Esperit de complicitat contra el poder, l’Estat, l’autoritat, entesos com a “estranger”.
4) Orgull i pudor en un nus inextricable.
5) Sensibilitat patològica envers el judici d’altri.
6) Sentiment de l’honor ofès (però sovint només quan el deshonor no sigui claríssim, i no abans).
7) Sentiment de la malaltia com a culpa i vergonya.
8) Sentiment del teatre, esperit mistificador.
9) Gust per la comunicació avara i xifrada (fins a la llei del silenci) en contraposició amb l’extremisme oral i la hipèrbole dels gestos.
10) Sentiment irrefrenable de les pròpies raons, de la justícia ofesa.
11) Vanaglòria viril, festa i tristesa en els usos del sexe.
12) Submissió al clan familiar, especialment a la mare mestressa.
13) Sentiment de la propietat de la terra i la casa com a prolongació artificial de si mateix i com a immortalitat subsidiària.
14) Sentiment punyent de la vida i de la mort, del sol i de la tenebra on es fa el niu...
Heu fet el recompte dels vostres “sí”? Dieu que els resultats no em donen la raó? I per què no hauria de ser així? Jo no estic mai segur de tenir raó, ho havia admès des del principi...
A La llum i el dol, de Gesualdo Bufalino. Traducció de Francesc Morfulleda i Caralt. Adesiara Editorial. p.21
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada